La cadira Thonet

Molts alumnes, quan vénen al Curs de Restauració, m’expliquen les seves primeres experiències restaurant i em diuen que ja han fet alguna cosa a la seva manera. I experimenten sobretot amb cadires. Per què amb la cadira tothom gosa, no sap greu malmetre-la. Sovint no distingeixen una cadira d’una altra i totes els semblen iguals i poca cosa. Però la cadira no s’ha de menystenir. Un dia em va arribar una alumna amb la seva primera peça per restaurar: una cadira vella, pintada vermella, amb un seient que no hi corresponia i aparentment molt tronada. Sense saber ella què havia portat, jo li vaig preguntar d’on l’havia treta, ja que de seguida vaig veure que era una cadira vienesa Thonet autèntica. Ella em va assegurar que no, que no podia ser i jo li vaig respondre: “decapa-la i de ben segur que et sortirà una marca al foc amb un número”. I per sorpresa d’ella, així va ser. Per tal que tothom conegui la història de l’empresa Thonet i d’una de les seves cadires més famoses que es fabriquen encara avui en dia, us deixo, aquí a continuació, la traducció que he fet d’un article en alemany del president honorífic de Creatives Inneneinrichter (CI). Potser així quan algú vulgui restaurar una cadira se la mirarà amb uns altres ulls.

La cadira Thonet núm. 14, avui en dia model 214, és la cadira típica i tradicional dels cafès vienesos i la més produïda del món. Fins al 1930 se n’havien fabricat més de 50 milions. L’èxit no només es deu a la inconfusible estètica de la fusta doblegada. L’ebenista Michael Thonet va abocar en aquest model el principi de joc de construccions. La cadira de cafè consisteix en només sis peces de fusta, 10 caragols i dues femelles. Era fabricada industrialment, empaquetada, embarcada i muntada en el lloc de destinació. Això va fer que la cadira, en comparació amb d’altres, fos més barata i arribés a ser un best-seller.

En Thonet va obrir el seu propi taller a Boppard am Rhein (Alemanya) el 1819. Allà treballava amb llistons de faig que torçava a sobre d’una solució d’aigua bullent amb cola i li donava forma. El fet de tòrcer amb vapor no el va inventar en Thonet, ell va desenvolupar una millora decisiva: per torçar, col·locava una banda d’acer en la part exterior del llistó, i així evitava que la fusta s’esberlés. D’aquesta manera en Thonet podia treballar grans quantitats de llistons de fusta de manera fiable i combinar després les peces acabades en diferents cadires i butaques.

Des del 1849 les cadires Thonet originals porten una marca feta al foc. En les fàbriques del que és ara l’actual Txèquia, Hongria i Rússia es fabricaven cada any més de 865.000 cadires amb fusta torçada. En Michael Thonet va morir el 1871 a Viena i l’empresa va seguir amb els seus fills. En els anys 30 Thonet es va dedicar a la fabricació i el desenvolupament tècnic de mobles de tub d’acer i va esdevenir aviat el fabricant més gran del món.

Thonet va ser el primer en la seva branca, que al segle XIX va passar de la fabricació manual a la industrial. La seva “Cadira núm.14” es va avançar molt al que avui en dia entenem per fabricació de mobles. L’empresa fundada per ell encara està en mans de la família. Amb seu a Frankenberg an der Eder (Alemanya) la cinquena generació de Thonet és avui la responsable de la fabricació d’aquest tipus de mobiliari.

Horst Seipp
President honorífic de Creatives Inneneinrichter (CI)

Article d’Elfi Bartés Stadler