Educar la mirada a partir de l’obra de… Joan Hernández Pijuan

S’ha escollit aquest pintor pel seu traç proper al dels infants, però amb tota la càrrega de síntesi de l’adult. Del que mirava ha estat capaç de crear bellesa, dels seus estimats paisatges d’infància, la Segarra, i sobretot del que veia des de la finestra de l’estudi de la seva casa de Folquer, els seus coneguts paisatges d’adult –dels quals va anar assimilant el gest i el color–, els camps llaurats i les bales de palla, la casa i el xiprer, el Montmagastre, el sol, els núvols… i que després, ja captivat, seduït, plasmava, en pintura.

Joan Hernández Pijuan fou un pintor català. Va néixer el 15 de febrer de 1931. Estudià a l’Escola de la Llotja, a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on adoptà un estil expressionista postcubista tràgic i amb càrrega social. Al 1989 va ocupar el lloc de Catedràtic de pintura de la facultat de Belles
Arts de la Universitat de Barcelona, on al 1992 va ser anomenat degà. A partir de 1997 va exercir com acadèmic de la mateixa facultat.

“…No sé si l’emoció és reproduïble, però crec que pot estar present en un quadre… evidentment jo no tinc el desig de reproduir naturalesa, encara que, potser sí, d’intentar posar en el quadre l’emoció que aquesta naturalesa pot produir-me i per això tal vegada sigui la meva pintura la que és paisatge.”

Conversación en voz baja
Entrevista a Joan Hernández Pijuan
per María de Corral

Si mirem l’obra d’Hernández Pijuan, podem captar l’essència del que ha viscut, ens transmet la claredat del seu paisatge conegut i estimat, ens envolta amb un traç senzill i potent, irrepetible. Els petits hi reconeixeran imatges conegudes i segur que hi sabran captar la bellesa.