Pep Montoya

Quan vaig conèixer Pep Montoya no era conscient de la seva rellevància en el món docent i en el món artístic. Sabia que havia estat professor de pintura a Arts i Oficis durant un temps als anys 80, i que era professor de la Facultat de Belles Arts a Barcelona. Va ser després que vaig saber que era Doctor en Belles Arts, en l’especialitat de pintura, i que coordinava el Màster de Producció i Recerca Artística de la Universitat de Barcelona. A Arts i Oficis, juntament amb La Passió, havíem començat el projecte dels Diàlegs d’Art amb els artistes del cartell de temporada de La Passió i buscàvem una persona entesa en el món de l’art que pogués aportar valor a aquest acte, no només donant a conèixer l’obra de l’artista en qüestió, sinó contextualitzant-la en l’art contemporani i les diferents expressions artístiques. Posar una mica de llum, vaja. Amb una certa timidesa, i aprofitant l’amistat que m’uneix a la seva parella, li vaig proposar la conducció dels Diàlegs d’Art. S’hi va avenir de seguida, i va convertir els Diàlegs amb converses entre artistes sobre la constant recerca i la finalitat de l’art. Em va impactar el seu coneixement, com teoritzava a partir de la pràctica de l’art, i com qüestionava i es qüestionava.

Aquesta recerca constant també l’havia traslladat a la seva pròpia pintura, conceptual i geomètrica. A Olesa va presentar dues exposicions, el 2012 Formes democràtiques – il·lusions captives a l’Espai d’Art de La Passió el 2012. Any en que va crear el cartell de temporada de La Passió. I el 2016 a la casa de Cultura amb la mostra “Permeabilitats”, conjuntament amb Joan Furriols i Jordi Lafon.

La seva obra forma part d’importants col·leccions com la Col·lecció Testimoni La Caixa, la col·lecció de l’Ajuntament de Barcelona, la Col·lecció L’Oreal de Pintura (Madrid) i la Col·lecció BBVA, entre d’altres. També de la col·lecció de la Universitat de Barcelona i de diverses col·leccions privades a l’Estat, Anglaterra i Alemanya.

Pep Montoya ens ha deixat en plena maduresa creativa. Fins al final va saber combinar el seu compromís amb la projecció de l’art amb el seu compromís local. A banda dels Diàlegs d’Art es va implicar activament en els projectes de l’Espai Josep Campmany del que en va ser un del impulsors.

Les inquietuds que va transmetre qüestionant el futur de l’art,  deixen un repte per a tots els que vam compartir-hi converses i projectes.

Mercè Segura i Badia
Directora