Tot reivindicant l’ebenitzat

Sovint ens arriben al taller de l’escola mobles de l’època isabelina i alfonsina pintats de negre. L’alumne els vol decapar perquè a sota s’hi troba majoritàriament caoba, una fusta molt preuada avui en dia.
La llegenda popular diu que són d’aquest color perquè en morir l’antiga mestressa de la peça, els seus hereus van pintar de color negre, en senyal de dol, els mobles de sala i alcova. Una altra teoria en relació amb l’anterior, és que en morir la reina Isabel II, la gent va començar a ennegrir les seves calaixeres com a mostra de respecte pel seu traspàs. Res més lluny de la realitat!

El negre és l’acabat original de moltíssims mobles fabricats a Europa durant la segona meitat del s.XIX. Aquesta complicada tècnica s’anomena ebenitzat i consisteix en envernissar a monyeca amb goma-laca, amb pinyolito –una substància de clofolles d’avellanes i ametlles- i finalitzar la peça a secant. El procés dóna al moble un acabat negre intens i brillant, gairebé com un lacat.

La moda de pintar –d’ebenitzar- els mobles es va estendre a tota Europa i fou producte d’una forta influència de l’art japonès. Aquesta tècnica la trobem en els mobles de Godwin i de l’Aesthetic Movement a Anglaterra i sovint també en mobles germànics de l’època Biedermaier, on aplicaven peces d’eben o banús al mobles en contrast amb fustes més clares com el cirerer, el bedoll o el freixe. Com que aquesta fusta no estava a l’abast de tothom, s’imitava acolorint-la de negre. En el corrent Biedermaier vienès,
l’ebonitzat fou tan popular, que s’ennegriren tots els mobles.

Sideboard, 1867-1870, Edward William Godwin 

La influència d’Anglaterra i tota l’àrea germànica en l’art català de l’època va provocar que, tot i que aquí a casa nostra s’emprés per a la fabricació de mobles la caoba, que ens arribava en grans quantitats des de les colònies, aquests s’ebenitzessin seguint el corrent de l’època. Amb la pèrdua de les colònies els ebenitzats es van fer també sobre altres tipus de fustes més autòctones.

Des del Taller de Restauració de l’Escola d’Arts i Oficis d’Olesa volem reivindicar la tècnica de l’ebenitzat, la feina tan acurada i complicada dels envernissadors d’ebenitzats i la conservació en estat original d’aquestes peces per tal de no fer-les desaparèixer per sempre més.

Elfi Bartés Stadler